rodem, però no cal silenci
Divendres, 28 de desembre, dia dels innocents, en plena voràgine nadalenca ens trobem als estudis dels nois de The Purple Dog per a la gravació de la primera part del videoclip de l'Àlex Torío, "Riderless Horse". La meva missió: immortalitzar el making of del video.
Preparatius, llums, fons, esmorzar, més preparatius, fer una mica el Mc Giver (els que teniu una edat sabreu de què parlo ;-p) per aconseguir que tot s'aguanti al seu lloc i la llum vagi exactament per on el Rubèn, el Ferran i el David volen que vagi, proves que no quallen amb un projector, el protagonista que s'avorreix de tant preparatiu però aguanta estòicament apoltronat a la seva butaca orellera... i, finalment, música i acció. Plans generals, curts, una càmera que impressiona, targetes de 64GB que s'omplen en un obrir i tancar d'ulls, dinar en bodegueta molt oportunament decorada amb tot de pòsters i gadgets del far-west, cine, llibres, "i si hi posem una mica de fum?", macros, tornem-hi, ara surt fum d'un focus, mare meva!, una més i acabem...
I com que una imatge val més que mil paraules aquí us deixo unes fotos que us ho explicaran molt millor. I la música de l'Álex, que podeu escoltar aquí.
Ha sigut un autèntic luxe participar amb les meves fotografies per a la portada i llibret en la creació d'aquesta petita joia que en certa manera fusiona literatura, música i cinema. I fotografia. Ghosts of Comala és un homenatge al clàssic del mexicà Juan Rulfo, no una traducció del llibre sinó la lectura personal de l'Álex. Tot i que Pedro Páramo és una de les obres més representatives del realisme màgic hispanoamericà, ell l'adapta a l'anglès, idioma en què pensa a l'hora de composar i en què millor s'expressa i la porta, en alguns dels temes del disc, al terreny del western i de les bandes sonores d'Ennio Morricone.
L'esperit desèrtic, erm, misteriós i inquietant del llibre és el que he intentat plasmar en les fotografies de la portada i del llibret que acompanya el CD. Per descomptat havia de ser un blanc i negre contrastat, gairebé violent, homenatge al vessant de Rulfo com a fotògraf i a les seves imatges del desert mexicà i de la mateixa Comala. Fotografies texturades, rascades, desgastades pel pas del temps que s'emporta la vida dels protagonistes i omple el poble de presencies fantasmals.
L'escenari triat per a la producció de les fotos va ser el poble vell de Corbera d'Ebre, a la comarca de la Terra Alta (com un far-west autòcton català?) que va ser gairebé completament destruït durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola i que, un cop construït un nou nucli urbà a poca distància, resta convertit en un fantasmagòric museu a l'aire lliure testimoni de l'horror de la guerra, de qualsevol guerra. Absolutament recomanable la visita.
Un cop més, us deixo unes imatges en comptes de paraules, i espero que us agradin.
Tornaré. Per ensenyar-vos el rodatge de la segona part, i per descomptat el video en la seva edició final, que segur que serà espectacular!