Com els llibreters, els propietaris de botigues de discs (tenen un nom? disquers? discaires?) són una petita minoria que resisteix o intenta resistir. Els llibres, els discs, ja siguin vinils o CDs... les fotos en paper!!!, són objectes que ens aporten molt més que el seu contingut. Tenir a les mans una portada d'un vinil, ensumar l'olor de nou d'un llibre, passar les pàgines d'un vell àlbum de fotos... són plaers als quals no hauriem de renunciar i que hauríem, al menys, de ser capaços de compaginar amb els avantatges (que hi són, és clar) del món digital. 

Així com els llibreters tenen Sant Jordi, els discaires celebren el Dia de les Botigues de Discs, en què les botigues s'omplen de petits concerts gratuïts i de bon ambient. (i els fotògrafs?? Hauríem de tenir un dia reivindicatiu també, no??). Ahir vam ser en un d'aquests petits nuclis de resistència, Disco 100, a Barcelona, veient l'actuació de l'Àlex Torío, que ens va sorprendre amb una cançó en català, que va sonar molt i molt bé.