Un matí de dissabte de finals de tardor, 2ºC, una mica de boirina que encara aguanta sobre l'estany, gent que camina, corre, passeja el gos o va en bici, un sol tímid que es va insinuant a mesura que passen els minuts i l'estany que es va despertant, primer només amb uns pocs ànecs valents i després amb els esportistes que fan rem.

Una càmera, un 50mm, música portàtil als auriculars i una estona sense presses per davant, ingredients suficients per a la pura felicitat, per a oblidar la resta del món, per a estar present en el moment i enlloc més que en el moment. Perdoneu l'allau de fotos, però feia molts i molts dies que no tenia una estona així. I tenir-la en un lloc tan màgic i ple de bellesa com l'estany produeix incontinència fotogràfica. ; )

Amb banda sonora